L’accessibilitat audiovisual, cada cop més integrada en la producció i la distribució
L’accessibilitat és cada cop més present en tot el recorregut d’una obra audiovisual. Els subtítols, l’audiodescripció o la llengua de signes permeten que més persones puguin gaudir dels continguts en condicions de més igualtat, i també formen part de les obligacions legals aplicables a determinats serveis audiovisuals.
La CNMC va publicar el mes de maig passat el seu darrer informe sobre accessibilitat, corresponent al 2025. Les dades mostren una evolució positiva, especialment en la televisió en obert, tot i que encara hi ha diferències rellevants entre serveis i marge de millora en àmbits com l’audiodescripció, la llengua de signes o la interoperabilitat entre plataformes.
Què estableix la normativa
La Llei general de comunicació audiovisual fixa obligacions diferents segons el tipus de servei.
En el cas dels serveis de comunicació audiovisual televisiva a petició subjectes a aquestes obligacions, com a mínim el 30 % dels programes del catàleg han d’estar subtitulats, inclosos els que puguin ser de més interès per a l’audiència. També cal incorporar gradualment continguts amb audiodescripció i llengua de signes, i donar-los la prominència adequada dins del catàleg.
Cal fer una precisió important: aquestes obligacions corresponen, amb caràcter general, al prestador del servei audiovisual, és a dir, a qui ofereix el contingut al públic. No recauen automàticament sobre la productora que ha realitzat una pel·lícula, sèrie o programa.
Quan una televisió, plataforma o distribuïdora necessita disposar de determinades versions accessibles, aquests requisits poden formar part dels materials que la productora ha de lliurar. Preparar subtítols accessibles, audiodescripció o versions addicionals requereix coordinar-se amb postproducció i comporta un cost que convé tenir previst.
La mateixa normativa estableix, a més, que, quan un prestador difon continguts produïts per tercers, ha de mantenir les mesures d’accessibilitat que aquests continguts ja incorporin, sempre que s’utilitzin els formats interoperables corresponents.
Integrar l’accessibilitat des de l’inici
Com passa amb les versions internacionals, els màsters o determinats materials promocionals, conèixer amb antelació els requisits de lliurament permet incorporar-los correctament al pressupost i al calendari de postproducció.
Si les necessitats d’accessibilitat es plantegen quan la producció ja està completament tancada, poden sorgir noves tasques i costos que no s’havien previst inicialment. Per això té sentit revisar des del principi què estableix el contracte d’emissió o distribució, quins materials caldrà lliurar, en quins formats i qui assumirà el cost de preparar-los.
Planificar l’accessibilitat des de l’inici facilita que s’incorpori al pressupost i al calendari de producció, evita costos inesperats al final del projecte i contribueix a fer que els continguts arribin a més persones en condicions de més igualtat.